• Imprimeix

Les Mosses del Grup d’Atenció a la Víctima de Pineda de Mar reben una dedicatòria molt especial

"Ell no va ser capaç de llegir la dedicatòria per l’emoció —recorda la Cristina— i la Núria tampoc podia. Jo, que no soc de plorar, vaig fer-me la valenta però quan vaig acabar de llegir no vaig poder contenir les llàgrimes".

26/11/2018 15:11
agraiment_GAVPineda

A en Ricardo i a la Rosario a principis d’any la vida els va donar un cop dels que et costa aixecar-te. La malaltia mental d’un dels fills va transformar la vida de la família i van viure un episodi de violència de la qual encara es recuperen.


La Cristina i la Núria formen el Grup d’Atenció a la Víctima de la comissaria de districte de Pineda de Mar es van aasebentar del cas de la Rosario i en Ricardo quan ell sortia de l’hospital i la Rosario encara estava ingressada. Les dues companyes recorden el patiment que la situació els provocava i de la vulnerabilitat de la parella en aquell moment:


"En casos així busquem tots els recursos que hi ha a la xarxa per tal de donar l’acompanyament i l’ajuda necessària per poder recuperar-se. I es va contactar amb els diferents serveis", explica la Cristina.


"A més —continua la Núria— ens vam trobar que la família va quedar desprotegida, ja que només se’ls va concedir una ordre de protecció pel Ricardo i no per tots dos. Per tant, vam anar a casa de la Rosario, que ja havia tornat de l’hospital, i li vam agafar declaració per portar-la al jutjat i demanar aquesta ordre".

 

Davant d’aquesta situació de risc, la família i les agents van treballar units per tal de revertir la situació i per a acompanyar la família en tot moment. D’una banda, les mosses van establir un contacte proper amb el jutjat, aportant tota la informació possible sobre el cas i la declaració de la Rosario.

Al judici penal van contactar amb fiscal, jutge i funcionaris per poder fer l'acompayament durant el judici i que la situaciò no fos tan traumàtica per ells. Les mosses recorden que van poder seure al costat dels dos durant el judici i el jutge va permetre que ressolguesim els dubtes que en Ricardo i la Rosario tenien sobre preguntes que els feien i entendre així el llenguatge judicial.

Les agents van poder ajudar a en Ricardo i a la Rosario a expressar al jutge i al fiscal la seva preocupació quan els van preguntar si els semblava bé els anys d’ordre de no apropament que decidirien posar al seu fill, ja que la parella era gran i, si obtenien ordres de protecció molt llargues, potser no el tornarien a veure més. Per aquest motiu el jutjat va adequar l'ordre de protecció i va flexibilitzar-la donant l'opció de fer alguna visita segura i acompanyada al seu fill quan els dos estiguessin preparats.


La Roser, filla d’en Ricardo i la Rosario, recorda com va agrair el tracte de la Núria i la Cristina:

"Me han mostrado lo humanas que son, me he sentido muy apoyada y acompañada en todo momento, me han ayudado en todo".

En Ricardo, com a mostra d’agraïment, va oferir-se a fer el que se li donava millor: pintar. Va preguntar a les agents què els hi agradaria que pintés, la Cristina va dir que li agraden els cavalls — negres si pot ser —recorda amb un somriure, i la Núria volia mar. En Ricardo va fer un quadre a mida per agrair l’atenció que han rebut.

La Núria i la Cristina recorden amb emoció el moment en què el Ricardo els va ensenyar el quadre amb la dedicatòria:

"Ell no va ser capaç de llegir la dedicatòria per l’emoció —recorda la Cristina— i la Núria tampoc podia. Jo, que no soc de plorar, vaig fer-me la valenta però quan vaig acabar de llegir no vaig poder contenir les llàgrimes".

En Ricardo dedica un quadre i unes paraules a les companyes el GAV que el van ajudar. “Dedico este cuadro a todos los mossos i mosses de Pineda y en especial a Núria i a Cristina que fueron para nostros dos ángeles de la guarda”