• Imprimeix

En Lobo i l’Ana, un vincle creat per a tota la vida

Es jubila un gos policia de la Unitat Canina que seguirà al costat de la seva guia que l’ha adoptat

11/01/2018 10:01

Hi ha relacions molt especials i, sens dubte, la història de l’Ana i en Lobo ho és. L'Ana, agent de la Unitat Canina dels Mossos d’Esquadra, va ensopegar amb en Lobo ara fa 8 anys. O més ben dit, va ser aquest noble gos, un mestís de pastor belga malinois amb pastor alemany, qui va topar amb ella i la va escollir com a agent guia.

Des d’aquell dia no s’han tornat a separar, ni ara, quan aquest gos policia, especialitzat en la recerca de persones, s'ha jubilat a causa de problemes a l'esquena. Després de molts anys compartits, en Lobo ja és part de la família de l’Ana i, per això, ha decidit que viurà la seva jubilació amb ella i la seva família. 

L'Ana no s'ho ha pensat gens ni mica en quedar-se'l un cop ha tingut l’opció de fer-ho –els guies sempre tenen l’opció d’adoptar l’animal quan es retira-. I és que ja fa molts anys que en Lobo i l’Ana comparteixen la seva vida: l’any 2009 l’Ana tot just s’acabava d’incorporar a la Unitat Canina i encara no tenia cap gos assignat; mentre establia contacte amb diferents gossos per veure amb quin d'ells es quedava -doncs cada agent es fa càrrec exclusivament d’un animal-  en Lobo, d'un any i dos mesos de vida, va arribar al Complex Central. I de seguida es va veure el vincle especial que existia entre tots dos.

En Lobo era més aviat poruc i esquerp i no li agradava gens ni mica tenir contacte amb la gent, però amb l’Ana es comportava diferent; amb ella es deixava fer de tot, des de jugar fins a les tasques menys agradoses, com deixar-se raspallar o netejar. Així que l’Ana no va poder dir que no: ella es va convertir en la seva guia i ell en el seu primer gos policia. El vincle ja estava creat. Fins al punt d’emportar-se’l a viure amb ella mentre encara estava de servei. No és un fet habitual, doncs els gossos policia viuen a les caneres policials però es fa en determinats casos, com el d'en Lobo, ja que necessitava acostumar-se a ambients més urbans, fora de la muntanya.

Per la seva noblesa i agilitat per moure’s per tot tipus de terrenys, en Lobo ha desenvolupat la seva activitat dins l’especialitat de recerca de persones. Durant tots aquests anys ha fet molta i molt bona feina, i s’ha pogut retirar amb la satisfacció d’haver rebut una felicitació, juntament amb tot el seu grup, per rescatar amb vida una persona després de tres dies d’haver desaparegut.

Ara, després de tota la vida dedicada a la tasca policial, gaudeix del seu temps lliure amb una gran família: l’Ana, el seu marit i fills, el seu gos també adoptat, en Cooper, i un altre gos policia més jove, en Duk, que és l’actual gos de recerca d'explosius de l’Ana i que també viu amb ells. 

Una gran família que va guanyar aquell dia que va arribar als Mossos d’Esquadra i va conèixer l’Ana. Perquè gràcies a la seva noblesa, en Lobo no va aconseguir només una feina. Li va robar el cor a l’Ana, qui li ha obert, sense dubtar-ho, les portes de casa seva un cop s’ha jubilat amb una barreja de pena i alegria. Pena per jubilar un bon gos policia però també alegria perquè sap que tot és pel seu benestar i salut i, sobretot, perquè sap amb certesa que serà molt feliç a casa seva.

 

"En Lobo era més aviat poruc i esquerp i no li agradava gens ni mica tenir contacte amb la gent, però amb l’Ana es comportava diferent"